A l’Armando Folgado (Granollers, 1981) li va canviar la vida ara fa 6 anys. Un virus autoimmune que ataca els nervis i la mielina el va deixar sense sensibilitat i mobilitat des del coll cap avall l’any 2014. Va passar de viure a 300km/h a estar incapacitat en un llit, atrapat dins del seu cos, sense un diagnòstic lògic. Això no li va impedir, no obstant, participar en la primera experiència immersiva amb tecnologia 5G que va acollir el Circuit de Barcelona-Catalunya. Va ser el passat mes de setembre, durant una de les proves puntuables del campionat del Món de Superbike -el Catalunya WorldSBK Round- que es va celebrar al traçat català, al mateix indret on l’Armando va cultivar des de ben petit la seva passió per la velocitat i la benzina. “Va ser gratificant, inoblidable. Qui m’havia de dir a mi que col·laboraria retransmetent i controlant una càmera per al Circuit i el Mundial de SBK”, comenta l’Armando.
El projecte consistia en l’enviament durant tot el cap de setmana de senyal de vídeo amb tecnologia 5G de dues càmeres ubicades a la zona de boxes del Circuit. Una d’elles va permetre viure l’experiència immersiva 360º. L’altra, articulada per un braç robotitzat, va ser controlada en remot per l’Armando. Ho va fer mitjançant un sensor de posició de l’iris dels ulls que li va permetre moure el cursor sobre una pantalla dissenyada especialment per l’IRI-UPC. Els seguidors, a casa, van poder personalitzar la seva experiència a través de l’app ‘Experiència 5G’, impulsada pel Departament de Polítiques Digitals i desenvolupada per Aumenta Solutions.
Aquesta experiència d’esport immersiu amb tecnologia 5G va permetre experimentar en primera persona l’entreteniment del futur. Es va poder gaudir de l’esdeveniment en temps real, de forma immersiva, personalitzada i sense necessitat de sortir de casa. “Això suposa un avanç tecnològic enorme perquè ens pot apropar moltíssim a la competició”, assegura l’Armando. “Seria genial que el Circuit repliqués aquest model per altres competicions. Els aficionats no sempre podem anar a veure les curses”. I ell, l’Armando, en sap molt de gaudir de curses en primera línia.
“Durant els anys noranta la meva família i jo no ens perdíem ni una cursa del Circuit. Recordo les batalles entre el Doohan i el Crivillé, els supercamions amb Antonio Albacete, les copes monomarca, les 24h de motos i cotxes… No acabaria mai! Era pura passió, des de ben petit. Vaig néixer al març del 81 i els Reis Mags d’aquell mateix any em van regalar el meu primer Scalextric”, explica l’Armando, un regal que li canviaria la vida. Però abans havia de conèixer a l’Albert Llovera.
Als dos anys i mig d’estar en la seva nova situació el “Superman, el referent al que veia competir al Circuit” es va creuar en el seu camí, a una presentació del seu camió del Dakar. “En aquell moment jo estava passant per un mal moment. D’un dia per l’altre em vaig quedar incapacitat sense un diagnòstic lògic. Sabia com estava però no el perquè. L’Albert em va dir que no em podia enfonsar, que segur que hi havia alguna cosa que podia tornar a fer, que em marqués objectius”.
L’Armando tenia moto, també cotxe, amb el que anava a fer tandes al traçat de Montmeló, a Can Padró, a Castellolí… però ja no podia conduir, ni pedalejar, ni córrer, però sí que era capaç de tornar a pilotar un cotxe de slot. “Després de donar-li voltes se’m va ocórrer com accionar el comandament amb la boca. Necessitava una pinça de la roba, un cable i una funda de carburador. I va funcionar. La sensació va ser indescriptible. Jo, que he de demanar fins i tot que em rasquin el nas, podia moure un objecte sense ajuda de ningú!”.
Al poc, Maurizio Ferrari, enginyer de Michael Schumacher durant l’època del V10 i copropietari de l’empresa Slot.it, empresa puntera al món del slot, li va fabricar un comandament tecnològicament punter que acciona amb la llengua i és molt més fàcil d’utilitzar. “Amb el seu disseny puc regular l’entrega de potència, la frenada, conèixer la telemetria, em canta els temps per volta. Vaja, és com un volant d’F1. Brutal!”, explica l’Armando.
Aquella experiència li va fer creure que sí, que podia, que estava disposat a continuar lluitant, també per l’Anna i l’Alex, els seus dos fills, la seva benzina. Va ser així com va néixer Slot a Fondu, la seva associació sense ànim de lucre on busca poder demostrar que no existeix sostre, que si t’ho proposes ho pots fer i que ell és allà per ajudar al seu col·lectiu, a nens i adults amb mobilitat reduïda. “Intento fer feliç als altres, aportar la meva filosofia de vida. Qui sap si el meu projecte els hi farà obrir els ulls i es marcaran les seves pròpies metes”.
Ara els seus objectius s’han quedat aturats. Quan va irrompre la pandèmia tenia presentacions en marxa, esdeveniments, proves. També estava buscant finançament per muntar el primer club d’slot 100% adaptat. Comptava amb l’ajut del seu ajuntament, el de Santa Maria de Palautordera, també de pilots de primer nivell de diferents disciplines. No sap quan el podrà dur a terme, però ell segueix entrenant. I també somiant. “Seria genial que el Circuit, junt amb la resta de traçats de la península, creessin una plataforma on retransmetessin totes les competicions que es celebren a Espanya. Seria una manera d’apropar el motorsport a la societat, de crear més afició, de mostrar als joves que, més enllà de l’F1 i MotoGP, existeixen més disciplines. Segur que el Circuit sabria com donar-li forma”.
L’Armando no es rendeix, encara la seva vida amb valentia. Sempre buscant nous projectes, noves motivacions. Per ell, per la seva associació i per la seva família. Fa uns mesos “només podia moure el cap”. Ara, mou el món. I el Circuit de Barcelona-Catalunya segueix sent la seva pista de carreres. El lloc on somriure, superar-se, innovar. Sempre “a fondu”.