GP España Santander F1

Fernando Alonso (Ferrari), segon, també és segon del mundial

Després de dominar els entrenaments cronometrats, l'australià Mark Webber (Red Bull) ha obtingut la victòria en el Gran Premi d'Espanya Telefónica de Fórmula 1 de 2010, prova que celebrava el 20è aniversari des que el 1991 fora inaugurat el Circuit de Catalunya. Que el poleman guanyi posteriorment la cursa sol ser una mica habitual en aquesta pista, de manera que Webber ha prosseguit amb la tradició.

A la sortida, el Red Bull de Webber i Vettel sortien molt bé i arribaven a final de recta primers, amb un incisiu Hamilton i Alonso enganxats. Al final del primer gir tot seguia igual en les primeres posicions amb la gran sorpresa de Jaume Alguersuari (Toro Rosso), extraordinari novè, mentre que Pedro de la Rosa (Sauber) entrava a boxes per canviar rodes del darrere després d'una punxada en què destrossava el pneumàtic del darrere esquerre; mentre, Bruno Senna (Hispània) era el primer retirat en sortir-se en final de recta.

La cursa prosseguia més o menys en aquesta mateixa tònica fins que les primeres aturades a boxes començaven a causar els lògics moviments aleatoris entre els monoplaces, que a poc a poc tornaven al seu curs. De la Rosa es retirava just en el primer terç de cursa, com a seqüela d’un toc.

En la volta 29, Sébastien Buemi (Toro Rosso) sufria una topada amb Karun Chandock (Hispània), entrant tots dos a boxes. Arribats a mitjana cursa, tot seguia igual al capdavant, Webber, Hamilton, Vettel, Alonso, Schumacher, Button, amb Alguersuari 11è mantenint perfectament el ritme de qui el precedia, Barrichello, i allunyant-se sense problemes de Petrov. Tant és així que en entrar a complir un drive trough, Alguersuari no perdia posició, prosseguint 11è.

En la part de dalt, les posicions no variaven encara que Alonso s'esforçava per llimar distàncies amb Vettel, marcant la volta ràpida però sense aconseguir inquietar mai al jove alemany. De tota manera, a deu voltes del final Vettel va tenir un lleuger ensurt en la corba TV3, seguida d'una aturada a boxes per substituir cobertes, que va aprofitar l'asturià per situar-se tercer.

El Gran Premi d'Espanya Telefónica de Formula One anava apuntant al final amb un excel•lent Webber al capdavant i un Hamilton segon i autor de la volta ràpida en un intent per acostar-se el líder. De tota manera. La punxada i desllantada de l'exCampió del Món en el curvone posava l'últim cop de teatre a la cursa, col•locant-se automàticament Alonso segon per davant de Vettel, que ocupaven el podi final.

Aquest últim incident permetia lògicament que tots els pilots ascendissin una posició, per la qual cosa Alguersuari aconseguia in extremis una merescuda desena posició, sumant punts a la F-1 per segona vegada en la seva vida esportiva.

Mark Webber: “Ha estat una victòria molt especial ja que és el fruit d'un gran treball d'equip durant tots aquests dies. El cotxe no ha estat fàcil de portar, però he pogut obrir un forat ràpid i això m'ha sorprès, però òbviament el triomf és molt gratificant. Encara estem aprenent a treure el màxim partit dels pneumàtics ja que el cotxe és molt pesat al principi i el seu comportament canvia a mesura que es corren quilòmetres. He repetit força vegades que l'equip ha treballat molt i això ve a conte que ja des dels problemes de vols després de la cursa de Shanghai tot el món ha treballat fora d'hores, sense anar a casa i esforçant-se a un nivell altíssim sota la màxima pressió. La victòria és especial també perquè el Gran Premi que vaig guanyar anteriorment al Brasil va coincidir amb el títol de Button i va quedar una mica deslluït, per la qual cosa la victòria d'avui ha estat el centre d'atenció, encara que sigui a casa d'Alonso, que ha fet segon”.

Fernando Alonso: “No creia poder passar a Hamilton en condicions normals al principi, després quan faltaven una dotzena de voltes he intentat anar a per Vettel, però he vist que tampoc no podia, fins que ell ha tingut el problema i he pogut passar-lo. Realment Hamilton ha tingut mala sort. Que en les últimes voltes puguis recuperar de cop dues posicions és per estar content. En Ferrari necessitem acabar quatre o cinc curses seguides en el podi per aspirar veritablement al títol. Ja sabem què és el que hem de millorar i tenim un pla agressiu que es notarà d'aquí a poc temps, entre altres coses amb millores en l'aerodinàmica. És millor estar a 3 punts del líder que abans a 11, però necessitem més regularitat en el podi”.

Sebastian Vettel: “Tota la cursa d'avui ha estat una sorpresa, ja que els temps de volta eren més lents del que esperava; al principi he aconseguit mantenir-me a prop de Mark però a poc a poc he anat perdent terreny i no entenc per què. Després he perdut una altra posició pel que fa a Alonso. A unes 15 voltes del final, se m'ha escapat el cotxe per una errada de frens i així és com ha pogut avançar-me Fernando, però he de considerar-me un home amb sort ja que amb tres frens funcionant força he fet prou arribant al final. Avui entre l'aerodinàmica i les ràfegues de vent el comportament no ha fet fàcil el pilotatge, ja que de vegades es desestabilitzava el cotxe i degradava els pneumàtics. Quan frenava el cotxe s'enfonsava cap a la dreta, he entrat a canviar les rodes i no han vist res més, però era molt delicat conduir de manera que aconseguir sumar algun punt era el meu objectiu poc després del final, per la qual cosa sumar ni més ni menys que un podi és per considerar-se afortunat”.